La Dirección General de los Registros y del Notariado és un organisme de la Secretaria de Estado de Justicia, una de les competències més significatives de la qual és la resolució dels recursos que plantegen els particulars en relació a les qualificacions que realitzen els registradors de la propietat a propòsit dels documents que es presenten a inscriure a registre. Aquestes resolucions, si bé tenen en principi un abast merament registral, sovint presenten un contingut que transcendeix aquest, exercint una forta influència en la interpretació que pot fer l’operador jurídic de la normativa tributària.Una de les més significatives, pel que va suposar en el seu moment, va ser la Resolució de la DGRN de 7 de gener de 2004 referida a la distribució de la responsabilitat hipotecària en document privat. La possibilitat de distribuir la responsabilitat hipotecaria en document privat en aquells casos de divisió horitzontal d’una finca hipotecada, assignant a cadascuna de les entitats resultants la part del préstec hipotecari de la qual respondrà, va suposar un estalvi molt important, des del punt de vista fiscal, per a promotors i particulars, doncs va evitar la incidència del gravamen d’actes jurídics documentats sobre aquest negoci.Molt important va resultar també, a parer nostre, la Resolució de la DGRN de 18 de juny de 2001, relativa a la transformació d’un crèdit hipotecari en préstec, a fi i efecte de poder gaudir dels beneficis fiscals del procediment subrogatori previst a la Llei 2/1994. De fet, l’obiter dicta contingut a la mateixa, en la qual es dibuixen els perfils dels contractes de crèdit i préstec, va ser recuperat per la Dirección General de Tributos del Ministerio de Economía y Hacienda a les seves consultes vinculants V1156-11 i V2832-11 per admetre l’exempció de les novacions de determinats productes financers que sota el nom de crèdit mostren un perfil mixt molt proper al d’un préstec.
Molt instructiva resulta també la recent Resolució de la DGRN de 12 de maig de 2011 referida a l’ampliació del dret d’hipoteca i la seva relació amb la hipoteca inicial i la responsabilitat hipotecària total. Les consideracions contingudes a la mateixa són una lliçó de dret hipotecari i de dret d’obligacions, essent molt recomanable la seva lectura. En aquest sentit, les idees que proporciona en relació a la naturalesa del préstec inicial i ampliat, configurant-los com dues obligacions diferents, i en relació a la mecànica de la hipoteca inicial i l’ampliada, assenyalant que funcionen com dues hipoteques diferents, amb rang diferenciat (pressuposant una càrrega intermitja) són molt útils per defensar la no tributació de l’afiançament simultani a l’ampliació d’un préstec i de determinats supòsits de redistribució de càrrega hipotecària.
Molt interessants resulten també la Resolució de la DGRN de 21 de desembre de 2005, on és reconeix la vigència de l’assumpció cumulativa de deute o de reforç, la Resolució de 19 de maig de 2011, on s’estudia la naturalesa jurídica de la dissolució de condomini, la Resolució de 11 d’abril de 2012, referida a l’àmbit del contingut d’un conveni regulador, molt útil per a una correcta planificació fiscal de les dissolucions de matrimoni o de règims econòmics matrimonials, la Resolució de 29 de febrer de 2008, en la que, en un obiter dicta, declara l’aplicabilitat dels beneficis fiscals de la Llei 2/1994 als crèdits hipotecaris, o, en fi, la Resolució de 18 de març de 2008 relativa a la penyora, fonamental per entendre la diferència entre la penyora amb o sense desplaçament possessori.