La Dirección General de Tributos del Ministerio de Economía y Hacienda ha declarat recentment, a la seva consulta vinculant V1201-12 de 31 de maig , la no subjecció al gravamen d’actes jurídics documentats de les escriptures de novació de crèdit hipotecari que no suposin un increment en l’import màxim garantit, això és, que com a conseqüència de la novació no es produeixi un increment de responsabilitat hipotecària.
Aquesta consulta suposa un sobtat canvi de criteri en relació al que venia mantenint el mateix organisme a d’altres consultes similars ( vgr. V613-12 de 22 de març de 2012, V0610-12 de 22 de març de 2012 i V0403-12 de 22 de febrer de 2012, entre d’altres ), en les que va declarar que essent la novació inscribible en el Registre de la Propietat el requisit de «contingut valorable» es complia, en tot cas, en documentar-se l’import d’una obligació o capital garantit, amb indepedència del valor de l’acte en si mateix, idea que dibuixava amb la frase, molt gràfica, «con independencia de que tal importe sea igual, mayor o menor que el que garantizaba el préstamo hipotecario o el crédito hipotecario que se ha novado».
Darrera d’ aquest canvi de criteri s’amaga un debat dialèctic entre aquells que entenen que el requisit de «contingut valorable» es refereix al valor de l’acte o contracte en si mateix front aquells altres que entenen que l’esmentat requisit, per contra, es refereix al valor de l’objecte de l’acte o contracte, distinció que no és, com podem veure, gens trivial, doncs determina la subjecció o no subjecció d’una escriptura de novació de crèdit hipotecari, amb les conseqüències econòmiques que se’n deriven pel contribuent. Només així es pot entendre el criteri sontingut a les consultes V1201-12 de 31 de maig i V0439-11 de 23 de febrer que xoca amb l’exposat a les consultes citades al paràgraf anterior.
En aquest sentit, seria desitjable que la Dirección General de Tributos fixés un criteri que, essent respectuós amb el principi constitucional de capacitat econòmica que informa tot el Dret Tributari, aclarís, per fi, aquesta qüestió, ja que una cosa és que hi hagin arguments per sostenir qualsevol dels dos criteris i una altra és que, mentrestant, dos contribuents rebin respostes diferents a supòsits de fet essencialment idèntics.