El Tribunal Suprem, a la seva sentència d’ 11 d’abril de 2013, ha declarat, en seu de casació, que la base imposable de la declaració d’obra nova a la modalitat d’actes jurídics documentats es el “ el valor real del coste de la obra nueva”, no essent d’aplicació l’art 57.1 g) de la LGT, que es refereix al valor assignat per a la taxació de les finques hipotecades en compliment d’allò previst a la legislació hipotecària, per a la comprovació del valor de la mateixa.
En aquest sentit, argumenta el Tribunal, valor real del cost de l’obra vol dir que el que s’ha de valorar és el que realment va costar l’execució de l’obra i no l’immoble com a resultat final de l’obra nova. Ambdòs conceptes– cost d’execució i valor de l’immoble acabat- son realitats diferents i objecte de consideració separada a l’impost. En conseqüència, fixa’t com a base imposable l’ establert a l’art 70 del RITPOiAJD, això és, “valor real del coste de la obra nueva”, no procedeix l’aplicació del mecanisme previst a l’art 57.1 g) de la LGT ja que el que s’ha de prendre en consideració és el cost d’execució de l’obra i no aquest com un immoble acabat, que és el que valora l’eina de l’art 57.1 g) de la LGT.
Com sempre, podeu consultar la sentència al » Calaix de Tottributs»