El Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Catalunya va dictar amb data 26 de juliol de 2013 fins a vuit resolucions amb número de referència de Reclamació 08/05530/2013, 08/05587/2013, 08/07538/2013, 08/07535/2013, 08/07535/2013, 08/07534/2013, 08/07536/2013 i 08/07539/2013 en les quals va declarar com a no subjecte a transmissions patrimonials oneroses la constitució d’una fiança en un supòsit de compravenda amb subrogació.
El supòsit de fet consistia, en tots els casos, en compravendes amb subrogació d’un habitatge de protecció oficial al municipi de Sant Feliu de Llobregat. Així, davant la pretensió de l’Administració de quantificar la base imposable de l’afiançament en la total responsabilitat hipotecària del saldo pendent del préstec subrogat, el contribuent oposa, per una banda, que la base imposable de l’afiançament és el «capital de l’obligació» o saldo pendent del préstec subrogat i, de manera subsidiària, invoca el criteri del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de no subjecció de l’afiançament en els supòsits com els tractats a les reclamacions.
El Tribunal Econòmic Administratiu de Catalunya, sense entrar a discutir com s’ha de quantificar la base imposable als afiançaments, aplica directament el criteri de no subjecció de les fiances a les compravendes amb subrogació, representat, entre d’altres, per la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 935/2010, de 14 d’octubre de 2010 i anul·la les vuit liquidacions emeses per l’Oficina Liquidadora de Sant Feliu de Llobregat.
En tot cas, la qüestió de la quantificació de la base imposable de l’afiançament ja va ser resolt pel mateix Tribunal Econòmic Administratiu a la Reclamació núm. 08/02226/2013 de 26 d’abril de 2013, en un cas de novació amb ampliació de préstec hipotecari, en el que va determinar que la base imposable estava constituida pel «capital de l’obligació» o saldo pendent del préstec subrogat i que ja vam tenir ocasió de comentar al blog.