L’informe de jurisprudència fiscal del mes de juny de la web notariosyregistradores s’ha fet resó d’una sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid que subjecta al gravamen d’actes jurídics documentats la subrogació en la posició de deutor en un crèdit hipotecari. A la sentència s’estudien, bàsicament, dues qüestions; per una banda, si l’esmentada subrogació és pot inscriure o no al Registre de la Propietat i, per l’ altra, si l’acte de subrogació té o no contingut valorable.
En relació a la primera de les qüestions, això és, si la subrogació en la posició de deutor es pot inscriure o no al Registre de la Propietat, el Tribunal cita l’art. 144 de la Llei Hipotecària per sostenir que la subrogació és una novació modificativa i, per tant, a l’empara de l´esmentat article, es pot inscriure al Registre de la Propietat.
Pel que fa a la segona de les qüestions plantejades, això és, aquella que es refereix al contingut valorable de la subrogació, el Tribunal invoca la doctrina continguda a la STS de 24 d’octubre de 2003, referida a la tributació de la redistribució d’una hipoteca sobre les finques resultants de la divisió horitzontal d’un edifici per afirmar que » La doctrina expuesta es perfectamente aplicable a la presente sentencia debido a que tanto en la redistribución hipotecaria como en la subrogación, la cosa hipotecada, la suma asegurada y la persona del acreedor permanecen inmutables.» Acaba concloent el Tribunal «en el presente caso se ha de concluir que la escritura por la que se pacta la subrogación de la persona del deudor, se encuentra sujeta a la cuota gradual de la modalidad de actos jurídicos documentados».
Pel que fa a la possibilitat de ser inscrita o no la subrogació en la posició de deutor en el Registre de la Propietat, és doctrina reiterada de la Dirección General de Tributos del Ministerio de Economia y Hacienda que aquesta no és pot inscriure al Registre de la Propietat. Efectivament, la CV 1859-05 va assenyalar que » la subrogación del consultante en la posición de la sociedad promotora deudora del préstamo hipotecario, es decir, en la obligación personal de devolución del préstamo garantizado… no está sujeta a la cuota gradual de la modalidad de actos jurídicos documentados, documentos notariales, ya que falta el requisito de » contener un acto inscribible en el Registro de la Propiedad», pues dicha subrogación no produce una inscripción distinta de la que origina la propia transmisión del inmueble.» ( en el mateix sentit, entre d’altres, CV 1232-12 i CV 0856-13 ).
Essent això així resulta incomprensible l’argumentació del Tribunal, que desconeix completament la dicció de l’art 51. 6º del Reglament Hipotecari, que prohibeix expressar a les inscripcions » las estipulaciones, cláusulas o pactos que carezcan de trascendencia real.», article que complementa allò que disposa l’art 1 de la Llei Hipotecària, que assenyala » El Registro de la Propiedad tiene por objecto la inscripción o anotación de los actos o contratos relativos al dominio y demás derechos reales sobre bienes inmuebles.». La subrogació en la posició de deutor no té trascendència real sino merament obligacional i, per tant, no pot accedir a Registre.
Pel que fa al contingut valorable de la subrogació en la posició de deutor l’argument del Tribunal és insostenible. El Tribunal cita la doctrina continguda la la STS de 24 d’octubre de 2003, dictada a propòsit d’un supòsit de fet que res té a veure amb el cas que ens ocupa, per declarar-la aplicable al cas examinat. Així, el Tribunal argumenta » que tanto en la redistribución hipotecaria como en la subrogación, la cosa hipotecada, la suma asegurada y la persona del acreedor permanecen inmutables.».
Aquest argument és completament il·lògic i el motiu és el següent; a la STS de 24 d’octubre de 2003 es produeix la subjecció de la redistribució d’hipoteca per la divisió horitzontal de l’edifici en noves entitats registrals, de manera que la hipoteca passa a gravar, de manera individual, i en unes quanties concretes, les noves entitats registrals nascudes de la citada divisió, és a dir, el fonament de la tributació de la redistribució és el canvi d’objecte del dret d’hipoteca i l’assignació d’unes quanties específiques per les quals hauran de respondre cadascuna de les noves finques registrals Per tant, afirmar, com afirma el Tribunal, que » la cosa hipotecada… permanece inmutable» com a la subrogació, quan això no és així, és inacceptable.
El terme de comparació emprat pel Tribunal per declarar aplicable la doctrina del Tribunal Suprem al supòsit de fet que ens ocupa és erroni i, per tant, al nostre parer, la conclusió a la qual arriba, també.
El contingut valorable de la subrogació en la posició de deutor és l’acte en si mateix i no l’objecte al qual es pugui està referint d’una manera més o menys mediata l’acte de subrogació. És a dir, no n’hi ha prou que l’objecte sobre el que recau la subrogació sigui valorable sinó que també ha de ser-ho l’acte en si mateix i el cert és que no s’adverteix quin és aquest valor. Aquest va ser el criteri sostingut pel Tribunal Suprem a la coneguda sentència de 8 d’abril de 1995, referida a la tributació de la transformació d’accions al portador en nominatives i que entenem aplicable al cas que ens ocupa.
A manera de reflexió final, resulta incomprensible el contingut de la Sentència i la situació a la qual es troba abocat el contribuent. A parer nostre, tant l’Administració Tributària com el Tribunal Econòmic Administratiu i el Tribunal Superior de Justícia no han estat a l’altura de les circumstàncies en aquest cas.Com sempre, podeu consultar el text de la sentència al Calaix de Tottributs.